dilluns, 8 de març de 2010

REFLEXIONS SOBRE LA CONSULTA DEL 28-F


Les interpretacions de tot tipus entorn del resultats de les consultes del 28 F són ben curioses i poc fonamentades, fins i tot les que podem conceptuar com a favorables. També les interpretacions d'alguns polítics demostren que això d'escombrar cap a casa està a l'ordre del dia.

De entrada, cal dir que aquesta consulta o crida a les urnes no té res a veure amb les consultes institucionalitzades: ni l'Estat Central, ni l'Autonòmic (Generalitat), ni les Diputacions, ni els Consells Comarcals i molt pocs Ajuntaments han mogut un dit per les consultes; ni propaganda institucional, ni crides a la participació, ni referències contínues als mitjans......És més, tret comptades excepcions aquests mitjans (fins i tot TV3 en parlar dels resultats) o han obviat o, directament, han boicotejat la campanya participativa.

A més, i deixant de banda l'encert de que hagi estat així, els partits no han participat ni econòmicament ni organitzativa, fet objectiu que fa palès el valor de l'esforç de la munió d'entitats cíviques i culturals i els ciutadans anònims que hi han pres part. D'altra banda, aquesta participació no es calcula sobre els cens oficial, sinó sobre un de molt més elevat, doncs inclou persones que habitualment no voten, com són els emigrants i els joves entre 16 i 18 anys. Per tant, augmentar el % de participació “costa” més.

Hom pot imaginar què hagués passat si els partits com el PSC o PP, haguessin encoratjat (com sembla que volien fer inicialment) el vot negatiu ?; en quant hagués augmentat la participació ?; i quanta gent, dels potencials votants del si que s'han quedat a casa, com a a reacció hagués anat a votar ?. Un senzill càlcul podria demostrar que amb els del no i molts del que faltaven del si, la participació s'hagués més que doblat (superant doncs el 53 o 55 %); i encara que tota aquesta nova participació hagués votat en un 90 % pel no, el si hagués guanyat igualment (per poc certament, però guanyat).

Així doncs, sense ajut institucional, sense rels recursos disponibles en les altres consultes, amb la crida passiva dels PP, PSC, etc, a no votar, que un de cada 4 ciutadans (comptant totes les consultes), hagi votat, no pot ser considerat més que com un gran èxit.

Naturalment, els que diuen que els resultats amb la participació a determinades zones industrials els resultats podrien ser diferents, no gosen plantejar en tota la seva extensió la consulta: potser saben que en un referèndum lliure (com s'ha demostrat a bastament) la intenció inicial de vot ha canviat, sempre a favor de les independències.

Alguns, com El Vendrell d'ERC, diuen que com pot ser es perdria es millor no convocar una consulta: la primera batalla guanyada és fer-la, la segona batalla guanyada es acceptar que es pot perdre, però cap batalla (no m'agraden els termes militars però expliquen el que vull dir) es guanya si no es planteja.

Altres com la Camats, d'ICV, diuen que s'ha demostrat que els ciutadans estan preocupats per altres coses (atur, pensions, escoles...), obviant que amb recursos incomparablement més grans, i amb tots els partits incentivant la participació, l'Estatut que defensen amb tant d'entusiasme va registrar una participació comparativament poc més alta.

Finalment d'altres, com la Sánchez Camacho del PP o l'Iceta, diuen que ha quedat demostrat que només el 25 % dels ciutadans volen la indpendència: utilitzant el seu esquema, l'únic que ha quedat clar és que sols el 4,91 % dels ciutadans volen ser espanyols.

Ferran Mozas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada