Benvolguts i benvolgudes.
Després de la crisi a la junta directiva de Reagrupament i després d’haver d’escoltar diferents comentaris i notícies que hem sentit, la majoria poc encertades per part de les diferents parts implicades, encara no sé quin va ser el motiu que va provocar l’explosió.
En un primer moment em vaig sentir emprenyada, per passar a decebuda, trista, i un munt d’adjectius que m’imagino la majoria compartireu amb mi. Tot i així, gràcies als companys i companyes de Mataró, gent pencona, divertida i entusiasta, vaig continuar però amb una certa desconfiança i un… “ bé, ja veurem què passa a l’assemblea”.
Va arribar la 2na assemblea val a dir un pèl fluixeta en contingut. La sala era plena de gom a gom de gent entusiasmada amb el projecte. Va haver-hi una ponència de l’Alt Camp, molt ben feta, respectuosa i amb ganes d’unir en la qual es comentava la seva discrepància per com es volien elaborar les llistes i un informe del Joan Carretero a la meva manera de veure bastant autoritari i titllant d’enemics als companys discrepants que no em va agradar així tampoc vaig trobar lògic que no es pogués posar d’acord una junta i no s’expliqués perquè.
A l’assemblea i havia companys que abans eren a la junta i que van haver de dimitir, eren allà, per seguir treballant pel nostre projecte, això em va animar molt.
Vaig tornar a casa amb la il.lusió renovada, els companys amb van dir argumentacions com “sóm una manifestació amb carnet..” i d’altres comentaris que em van ajudar a entendre més què estàvem intentar dur a terme.
La independència del nostre país la farem entre tots, però sinó hi ha una força com reagrupament al Parlament, sigui de la manera que sigui i amb el tipus de llistes que al final decidim, no hi haurà ningú que realment la potenciï sense defalliment i per davant de qualsevol altra qüestió.
Visca Catalunya lliure!!!
Rosa Guanyabens
El Punt de l'ordre del dia que va presentar l'Alt Camp és tal com tu dius. L'Excusa per retirar-lo, i no portar-lo a votació, és que a la reunió de Vic (13 de març), entre la Directiva i els representants comarcals, en Carretero va donar garanties que aquest punt es podria exposar a l'Assemblea. Això és cert. Ara bé, també et puc dir que entre el dia 13 i el 21 es varen continuar recollint firmes de recolçament a la presentació d'aquest punt, cosa fora de tot lloc, ja que tenien garanties de que podien defensar-lo.
ResponEliminaCrec que si a l'Assemblea s'haguessin presentat amb més de 340 firmes el panorama hagués estat un altre. Per sort, la majoria de reagrupats el que tenim, igual que tu, és ganes de tirar endavant i superar les diferències.
Les manifestancions d'en Carretero és un dels últims simptomes d'una malaltia que s'ha hagut de passar. Va començar abans del 30 de gener, aquell dia es va manifestar amb una forta febrada i ara el 21 encara hi havia un cert envermelliment, pel camí algú ha quedat tocat, a ambdues parts. Per sort, crec que tot ha passat i tots hem de mirar endavant.
En un grup heterogeni, com és reagrupament, poden sorgir diferències, però res, a cap de nosaltres, ens ha de desviar massa l'atenció dels objectius per els que ens hem engrescat a participar.