dimecres, 24 de març de 2010

PEL•LÍCULES BÈL•LIQUES


Déu n’hi do l’enrenou que han aixecat uns punts de la ponència de Reagrupament, “organitzant el nostre futur lliure”, on es parlava del tema de seguretat nacional.

Fins i tot “El País” se n’ha fet ressò, i és que a més de proclamar la independència del nostre país també ens vulguem dotar d’un exercit i de serveis secrets, a molts els sembla pintoresc i criticable.

Si mai assolim la independència a més d’un li agradaria que continuéssim, com ara, essent un país anormal, “raret”. Amb això de l’exèrcit es toca la vena, la fibra, de la “progressia”, no a l’exèrcit i encara menys si és català!

Qualsevol país normal, que tingui el seu estat, té els seus serveis de seguretat, policies, exercits, serveis d’informació, tenen una mica de tot o quasi de tot. Hi ha excepcions, però no deixen de ser més o menys pintoresques.

Una Catalunya independent, s’ha d’organitzar com a estat, i dins del concert de les nacions europees ha de participar i col•laborar també en el tema de la defensa i la seguretat, com fa tothom en més o menys grau.

Ara, hi ha qui s’escandalitza perquè Reagrupament planteja la creació d’un exercit, guàrdia nacional, serveis secrets,... Això em recorda el que no fa gaire ha passat amb la Llei del Cinema, per la qual la Generalitat vol establir quotes de doblatge en català.

Desprès de 35 anys de democràcia, de 35 anys de veure el cinema doblat al castellà, ara just al moment que s’insinua que les pel•lícules poden ser doblades al català, sorgeixen plataformes que diuen “ni castellà ni català, versió original”. Que “monos”! on eren aquests 35 darrers anys tota aquesta colla? Que és que acaben d’aprendre a llegir ara fa dos dies i els fa il•lusió? Au home no foteu! Que ensenyeu el plomall!

El mateix passa, ara amb l’exèrcit, ara que els catalans es plantegen que si mai són independents potser en tindran un, ara sortiran tota una colla, que s’han afartat de veure desfilar la cabra des del sofà de casa sense dir res, posant el crit al cel.

Us imagineu quin seria “el colmo” de tota aquesta “tropa”, doncs, mireu: una pel•licula bèl•lica, en català els protagonistes de la qual fossin en Carrasclet, en Bac de Roda i el general Moragues, o un altra dels infamats almogàvers, això ja seria massa per a ments tan sensibles!


Pere Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada