Reagrupament Mataró torna a portar a la capital del Maresme a l’Alfred Bosch, diputat al congrés de diputats a Madrid per la coalició, ERC –Reagrupament-Catalunya Si. Aquest cop ens ve a presentar el seu últim llibre, “I ara què?, a la llibreria Abacus. L’acte serà presentat per Lluïs Salvador, vocal de l’executiva local de Reagrupament.
Aquesta obra és un assaig molt personal. Amb un estil àgil i proper, Alfred Bosch hi analitza els canvis fonamentals que s'han produït a la societat catalana durant el període que va des del final de la presidència de Jordi Pujol fins al tancament del cicle de consultes sobre la independència amb Barcelona Decideix, plataforma de la qual en va ser portaveu.
Cal buscar solucions en el propi Desvetllament i no apostar per propostes externes i altament costoses.
Degut al debat aparegut al voltant de trobar una solució que garanteixi la continuïtat del Desvetllament, des de la secció local de Reagrupament opinem que: cal buscar solucions plenament compatibles amb la crisi econòmica que pateix el país. Entenem que és incoherent re-ubicar serveis municipals i retallar serveis a la ciutadania per estalviar diners, al mateix moment que es plantegen actes fortament costosos i que no tenen, d’entrada, garantida la recuperació del que han costat. Altrament oferir espectacles cars i excessivament mediàtics com el que s’ha proposat darrerament no ofereix una garantia a solucionar els problemes reals del Desvetllament, l’alcohol combinat amb la massificació de públic, sumat a un desconeixement del sistema i funcionament per part dels turistes de l’acte central de la festa major.
D’es de Reagrupament Mataró, així doncs, entenem que la solució al Desvetllament s’ha de trobar en el si de l’acte i no amb propostes externes exageradament costoses.Per tal de solucionar la massificació a l’acte proposem dividir la baixada a la Plaça Santa Anna amb dos recorreguts diferents i una pujada conjunta, degut a que la tornada a l’ajuntament és molt menys concorreguda que la baixada. Altrament també caldria fer una campanya de conscienciació cívica dels mataronins en previsió al descontrol que acaben molts dels actes de la festa major. Així mateix no estaria gens malament difondre el sentit del Desvetllament a l’exterior de la ciutat i als turistes, tenint en compte que any rere any venen a l’acte molta gent de fora.
Pel que fa a l’alcohol creiem que és un dels principals culpables del deteriorament progressiu de l’acte. En aquest sentit caldria prohibir la venda de begudes alcohòliques al centre a partir d’unes hores abans de l’acte així com augmentar la presència de seguretat o policia per tal d’evitar l’entrada de begudes dins del propi Desvetllament així com impedir l’entrada a l’acte a persones amb un grau important d’alcoholització i evitar actituds incíviques que desllueixen l’esdeveniment i poden posar en perill a la resta de participants, així com els propis portadors dels gegants, músics i organitzadors en general. Per tal de compensar les possibles pèrdues dels bars de la zona es podria facilitar que ells s’encarreguessin de les posteriors barres organitzades per a d’altres actes com la Ruixada o els concerts de Festa Major o Requisits al Parc Central i a la Plaça Santa Anna.
Finalment entenem que degut a la massificació el Desvetllament ha deixat de ser un acte per a nens i per tant caldria potenciar un Desvetllament Infantil amb la família Rovafabes i els nans a l’estil del correfoc infanti. Aquest acte ja fa uns anys que s’organitza per la festa major i garanteix que els nens gaudeixin d’un Correfoc creat a la seva mida, segur i divertit.
Margarida Colomer i Lluís Salvador contextualitzen històricament la relació entre els dos territoris
per Ruben Escobar. Capgròs.com
El diputat al Congrés per Esquerra Republicana per Catalunya, Reagrupament i Catalunya Sí Alfred Bosch va repassar el conflicte entre Catalunya i Espanya des de la transició democràtica fins avui dia en l’acte ‘Catalunya i Espanya: Història d’un conflicte” celebrat ahir dilluns a la Nau Gaudí. ‘Tenim la sort de ser la primera generació que està veient avançar les coses de manera accelerada, en un escenari de justícia, dignitat, i sense prendre mal’, va afirmar referint-se a l’independentisme.
Pel que fa a la transició, Bosch va assenyalar l’acceptació de la Constitució Espanyola com un error que no es va solucionar pel temor que encara hi havia a la fi de la dictadura. En aquest punt, va criticar l’entronització de la corona espanyola com un fet que ‘reforça la irresponsabilitat de la Constitució ‘. A més, en referència al concert econòmic va dir que donar el sí a ‘pagar les factures espanyoles’ va ser un error per ‘l’acceptació d’un paper històric com a cornut’. Pel que fa a la política catalana, va apuntar que durant l’època en la que Jordi Pujol va presidir la Generalitat es vivia en una ‘ficció de sobirania’. Tot seguit va afirmar que amb les presidències de Pasqual Maragall i José Montilla ‘l’esquerra no canvia la situació i ja no podíem dir que els problemes venien del pujolisme’. En aquest escenari Bosch va atribuir el sorgiment de l’independentisme i va destacar el paper d’organismes com la Plataforma pel Dret a Decidir o, més recentment, l’Assemblea Nacional Catalana, a més d’Òmnium Cultural. Per acabar, de la seva pròpia experiència va relatar que ‘al Congrés hi ha un mur tan gran i dens que ens acabarà ajudant a consumar la separació’.
Contextualitzar el conflicte La historiadora mataronina Margarida Colomerva descriure l’època de la guerra civil i el franquisme. En aquest context va assenyalar la Llei de Contractes de Conreu, la reforma de l’exèrcit i la reforma de la religió com a elements ‘que expliquen el cop d’Estat’. En conseqüència a les reformes, va explicar que la dreta, en desacord, es va organitzar i al 1936 la victòria del Front Popular va provocar la reacció amb una guerra civil. ‘La República no va tenir recolzament exterior com Franco amb Alemanya i Itàlia. Només els brigadistes, i ja està’, va matissar. Colomer va explicar que sota el règim de Franco ‘es va fer una persecució de la llengua i la cultura catalana’. No obstant això, va deixar palès que ‘en el pati de les escoles i al carrer es parlava català’ i això va mantenir la llengua.
Per la seva banda, el llicenciat en filosofia i membre de Reagrupament, Lluís Salvador va analitzar la situació política de Catalunya i Espanya entre el 1714 i el 1931. En la seva intervenció va fer esment de l’epoca de Carles III de Borbó, el Tractat dels Pirineus, el període de la Renaixença, i la Primera República. Del segle XIX va dir que ‘Catalunya havia d’aprendre a respirar sota el centralisme uniformista’, i als inicis del segle XX, segons Salvador, ‘hi van haver avenços’ amb la creació de Solidaritat Catalana, el reconeixement de l’autonomia de Catalunya amb la Mancomunitat i el Pacte de San Sebastià.
Convocat per Reagrupament Mataró amb el suport de Mataró per la Independència, ERC Mataró i JERC Mataró el dijous 23 de febrer a la seu dels Capgrossos de Mataró, es va celebrar la conferència, “Una escola, una llengua, un país”. Els ponents van ser Joaquim Arenas, cap del Servei d'Ensenyament del Català del 1983 al 2003, i Teresa Casals, responsable de llengua i educació a la Plataforma per la Llengua.
En el transcurs de la conferència, Joaquim Arenes ens va fer tota una explicació de com es va construir la immersió lingüística i quina és la seva importància per la nació catalana i la seva llengua. Pel que fa a la Teresa Casals va parlar de les conseqüències que té per Catalunya i pel català, les retallades a l’estatut així com les sentències del Tribunal Constitucional que s’han anunciat darrerament.
A continuació teniu les frases clau dels dos conferenciants:
Resum de la conferència d'en Joaquim Arenes:
“El primer que fa un ocupant, un colonitzador, es prohibir la llengua i l'ensenyament de la història, per que els que no tenen llengua pròpia no es reconeixeran, no s'identificaran, no es diferenciaran, i per tant no es cohesionaran.”
En Joaquim Arenas va descriure la presència del català en l'ensenyament en diferents èpoques, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república i el període franquista.
Seguidament va explicar els inicis de la immersió lingüística en el període democràtic, i com es va preparar el mètode estudiant diverses experiències internacionals anteriors.
En acabat va explicar que l'ensenyament català és un model apreciat a nivell internacional, mes enllà de l'ensenyament de la llengua, com a mètode educatiu per formar persones.
Resum del parlament de Teresa Casals:
“Es diu que el 78% dels residents de Catalunya parlen català. S'hauria de dir que el 78% te la capacitat de parlar català, una altre cosa es que el parlin. Això tinguem-ho en compte per que les llengües que se saben parlar i no es parlen, no existeixen. La llengua existeix en la mesura que es fa servir.”
Teresa Casals va explicar les dificultats de l'estatut respecte a la situació del català, les complicacions en la fase de negociació política, els recursos i la sentència del Tribunal Constitucional.
Seguidament va explicar les conseqüències de la sentència, anul·lant la preferència de la llengua catalana, la obligatorietat de coneixement per part dels ciutadans així com la obligació de l'administració a atendre la ciutadania en català.
Per acabar va explicar la pressió política, utilitzant com ariet la sentència del TC, contra el català, i va demanar als assistents que lluitessin, amb mitjans pacífics i democràtics, a favor del català. Aquí teniu un vídeo de l'acte cedit per l'Oriol de Mataró.
Els partits polítics asseguren que l’Obra Social de Caixa Laietana reduirà fons
Les seccions locals d’Esquerra Republicana i Reagrupament Mataró han explicat en un comunicat de premsa que després que Caixa Laietana es fusionés al Grup Bankia, els fons destinats a l’Obra Social quedaran en un futur reduïts a una assignació que des de Bankia s’efectuarà a la Fundació Caixa Laietana. Els dos grups polítics asseguren que “estarà desvinculada del territori” i que això “fa pensar que disminuiran significativament les garanties de continuïtat de l’Obra Social de Caixa Laietana tant a Mataró com a la resta de la comarca”.
Tant ERC com Reagrupament demanen a l’Ajuntament de la capital del Maresme que es pronunciï enfront aquest tema i que demani que “l’Obra Social continuï essent un actiu important per a la nostra ciutat i comarca”. Els grups polítics han fet arribar la proposta als diferents Grups Municipals perquè la facin arribar al plenari de l’Ajuntament.
El passat dilluns dia 20 de febrer el coordinador de Reagrupament Mataró, Miquel Sola Suris i el vocal de la junta, Lluís Salvador, van ser entrevistats en el programa Viu la vida, dia a dia, de Mataró ràdio. L'entrevista va tenir com a eix principal el debat sobre la immersió lingüística a les escoles. El moment de l'entrevista és a partir del minut 38 del programa.
